dijous, 31 de desembre del 2015

El Gaig

El Gaig


El Gaig té mida i formes semblants a les de la garsa, i és un ocell típic dels nostres boscos.
El seu nom científic és Garrulus glandarius i prové de la família dels Còrvids, tan mateix com la garsa. En castellà es diu arrendajo, en anglès jay, en francès geai i en alemany eichelhäher
És una au d'uns 35 cm de llarg i d'uns 175 g, és a dir que és més petita que la garsa.
El gaig es distingeix fàcilment pel plomatge, de tons marrons foscos i rosats i en el qual destaquen les ales i la cua de color negre, el carpó blanc, i, sobretot, un plomall de plomes de color blau metàl·lic que llueix a les ales, difícil de veure quan no vola.

Principalment s'alimenta de balles i fruits, però també pot menjar insectes, ous, petits ocells, larves, ratolins i cucs. Té el costum d'enterrar glans, nous, castanyes i altres fruits del bosc per fer rebost, la qual cosa acaba proporcionant la dispersió vegetal que facilita la reforestació.
Amplament distribuït per tot el nostre país, viu especialment en zones de boscos mixtos, alzinars, rouredes i tot tipus d'arbredes que tinguin matoll abundant, on li agrada romandre semiamagat. També resulta molt comú en parcs i jardins urbans. 
El mascle i la femella fan el niu amb branquetes dalt dels arbres.
La femella pon de 3 a 6 ous de color verdós amb taques marronoses i els incuba durant uns 16 dies.
Els pollets resten al niu durant 3 setmanes.


Vola amb lentitud, com si li costés moure les ales. És un animal aeri, però camina fent salts.  
Sovint es reuneixen en grups molt sorollosos.
És un ocell força tímid, que costa de veure des de ben a prop, però que abunda als boscos del nostre país. 
El gaig és un dels ocells més cridaners del bosc. Escandalós i espantadís, la seva veu és un bram potent i aspre que emet quan s'espanta molt. 

Aquí us poso un vídeo on escoltareu el cant del gaig. És el primer que sona:


 

Diccionari:
  • Carpó: Part del sacre en els animals: el quart de baix del pollastre té la cua i el carpó.
  • Dispersió: escampall...
  • Reforestació: Plantar arbres en un lloc on n'hi havia hagut: estan reforestant la muntanya que es va cremar l'any passat.
  • Matoll: Planta o arbust de poca alçada.
  • Bram: clam, crit...

dimecres, 30 de desembre del 2015

El Linx


El Linx


El linx és un animal vertebrat que es caracteritza per ser un animal sigil·lós amb una vista i una oïda excel·lents, amb pelatge clapejat amb unes taques de color negre sobre el cos.
Els linx s'asemblen als gats, però són més grossos i més buscats pels caçadors.
El seu nom científic és lynx pardina. En castellà es diu lince, en anglès lynx i en àrab   
الوشق حيوان. 

Aquest mamífer fa fins a 80 cm d'alt i 120 cm de longitud.
El lynx pardina és de color terrós, més o menys grisenc, amb taques negres, sovint allargades, i amb un floc de pèl en forma de polsera a cada banda de la cara.
Cada felí té les seves taques úniques i personals, igual que passa amb les zebres.
Tenen uns pèls a les orelles que serveixen perquè la cara no se'ls vegi tan rodona. Aquests pèls s'anomenen pinzells i fan uns 4 cm de longitud.

Els linx tenen una cua curta que els pot arribar a fer de 12 a 14 cm. Tenen les potes grosses i amples per poder caminar en diferents tipus de terreny. 
Tenen una gamma molt àmplia de colors, tant pel pèl com pels ulls.
Gràcies als seus grossos ulls, el linx, com gairebé tots els
caçadors, pot veure els animals que té al davant sense
moure el cap. En fer-se fosc se li dilaten les pupil·les.
Així el linx és capaç de localitzar preses a la llum de la lluna. 
El linx té 2 premolars a la mandíbula superior que poden fer de 45 a 80 mm. Els linx tenen les potes llargues, especialment les del darrera. Així poden saltar sobre les preses, baixar pendents o córrer per la neu.  


El linx ibèric és un mamífer carnívor. A les nits de lluna plena és quan caça millor. El seu menjar preferit és el conill.

Els animals que principalment menja són: cérvols, conills, ratolins, ànecs, perdius,  garses i sargantanes.

El seu hàbitat natural són els boscos mediterranis. Com que està en perill d'extinció, ja que els humans els fan servir la pell per fer abrics i altres peces, cada cop en queden menys.

El linx ibèric és un animal vivípar. La seva reproducció és sexual, això vol dir que necessita 2 progenitors per tenir fills.
L'època de zel té lloc entre els mesos de febrer i març. Després d'un embaràs de 65-80 dies, les femelles tenen de dos a quatre cries que no obren els ulls fins que tenen 10 o 12 dies. Les cries néixen cegues, sordes i completament desvalgudes. Néixen en un cau a dalt d'un arbre, en un tronc buit o en algún altre lloc de difícil accés. Les cries tenen els pinzells de les orelles i les patilles poc desenvolupades. S'estan amb la mare tot el primer hivern, i arriben a la maduresa sexual als dos anys d'edat. 
És un animal solitari, per tant només s’ajunta per a reproduir-se. 

Els linxs tenen diversos depredadors quan són petits. Aquests inclouen coiots, falcons, àguiles i mussols. El risc d’aquests depredadors disminueix a mesura que és fan adults. Els éssers humans són els seus màxims depredadors.

Pot arribar a veure un ratolí a 75 metres, un conill a 300 metres, un colom a 400 metres i un cérvol a 500 metres. 
Hi ha una constel·lació que es diu linx.




 Diccionari:
  • Sigil·lós: prudent, silenciós, anar amb cura...
  • Gamma: escala de colors
  • Dilaten: augmentar. eixamplar...
  • Zel: atracció sexual

dimarts, 29 de desembre del 2015

La Garsa



La Garsa
 
La  Garsa és possiblement un dels ocells més ben coneguts dels nostres boscos.
El seu nom científic és pica pica. En castellà es diu urraca, en anglès magpie, en portuguès pega i en rus сорока.
És una au d'uns 45 cm de llarg i d'uns 220g.
El seu característic plomatge és blanc i negre, amb una llarga cua. Les plomes de les ales i de la cua agafen tonalitats blavoses i verdoses quan li toca el sol. Té el bec fort, i tan mateix com les potes, és negre.

Omnívora i carronyera, s'alimenta de tota mena de substàncies: caça insectes de totes les mides i petits rèpils, i és capaç de furgar a les escombraries dels contenidors. En algunes àrees del nord de la Península la superpoblació de garses ha posat en perill altres espècies d'ocells, perquè es dediquen a visitar els nius de les altres aus i emportar-se'n els ous per menjar-se'ls.
La Garsa habita en tot tipus de boscos i arbredes, des de la línia de costa fins a les comarques d'alta muntanya. També és especialment abundant a les places i avingudes amb arbres dels pobles i als jardins urbans. Es distribueix per tota la península, i no es troba a les illes Balears ni a les Canàries.
El mascle i la femella viuen junts tota la vida.
Fan el niu amb fang i branquetes a la part superior dels arbres.
La femella pon de 5 a 6 ous de color gris verdós i els incuba durant uns 18 dies.
Els pollets resten al niu durant 4 setmanes.

Des de molt antigament es diu que guarda objectes brillants als seus nius.
El seu reclam és un ronc sec i curt, que de vegades es converteix en uns esclafits llargs i estridents, com si agitéssim una llauna plena de pedres.

En aquest vídeo podeu escoltar el seu cant:





Diccionari:
  • Substàncies: matèries, elements...
  • Furgar: remenar, buscar...
  • Reclam: crit, senyal (en aquest cas cant)...
  • Ronc: so aspre i apagat
  • Esclafits: sons secs: espetecs...