diumenge, 19 de maig de 2013

L'eriçó comú






Nom científic: Erinaceus europaeus.

Família: Erinacèids.

Descripció: Mamífer que fa 23-30 cm de llarg, de color marró grisós, amb el musell fosc.
Té orelles petites i potes curtes amb ungles grans.
Tot el dors està recobert de pues fortes i gruixudes que fan 2-3 cm de llarg.
La part de sota està recoberta de pèl fosc.

Alimentació: Caça i menja insectes i les seves larves, miriàpodes, cargols, llimacs, cucs de terra i fins i tot s'atreveix amb granotes, ratolins, sargantanes, colobres i escurçons. Aquesta dieta es complementa amb ous i pollets d'ocells que nien al terra, glans, baies i altres fruits.

Reproducció: Després de l'aparellament la femella gesta durant 5 setmanes. Les cries neixen sense pèls i amb les pues molt toves. S'alimenten de llet durant unes 5 setmanes i assoleixen l'estat adult cap a l'any de vida.

Hàbitat: Viu als boscos, però també se'l troba pels camps de conreu.

Costums: De dia descansa amagat sota fulles, pedres o entre la vegetació arbustiva.
Surt per la nit a la recerca d'aliment.
Hiverna des de l'octubre fins al març.
És habitual que s'enrotlli fent una bola quan és atacat pels enemics com la guineu o els gossos.

Altres informacions: Pot viure uns 10 anys, si bé molts eriçons són atropellats pels cotxes quan travessen les carreteres.
Un altre eriçó que trobem a Catalunya és l'Eriçó africà (Erinaceus algirus), més petit que l'eriçó comú i que viu per sota dels 400 m d'altitud.




                                             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada