Nom científic: Erinaceus
europaeus.
Família:
Erinacèids.
Descripció:
Mamífer que fa 23-30 cm
de llarg, de color marró grisós, amb el musell fosc.
Té orelles petites i potes curtes amb ungles grans.
Tot el dors està recobert de pues fortes i gruixudes que fan 2-3 cm de llarg.
La part de sota està recoberta de pèl fosc.
Té orelles petites i potes curtes amb ungles grans.
Tot el dors està recobert de pues fortes i gruixudes que fan 2-3 cm de llarg.
La part de sota està recoberta de pèl fosc.
Alimentació: Caça
i menja insectes
i les seves larves,
miriàpodes,
cargols,
llimacs,
cucs de terra
i fins i tot s'atreveix amb granotes, ratolins, sargantanes, colobres
i escurçons.
Aquesta dieta es complementa amb ous i pollets d'ocells que nien al terra, glans, baies i altres fruits.
Reproducció: Després
de l'aparellament la femella gesta durant 5 setmanes. Les cries neixen sense
pèls i amb les pues molt toves. S'alimenten de llet durant unes 5 setmanes i
assoleixen l'estat adult cap a l'any de vida.
Hàbitat: Viu als
boscos, però també se'l troba pels camps de conreu.
Costums: De dia
descansa amagat sota fulles, pedres o entre la vegetació arbustiva.
Surt per la nit a la recerca d'aliment.
Hiverna des de l'octubre fins al març.
És habitual que s'enrotlli fent una bola quan és atacat pels enemics com la guineu o els gossos.
Surt per la nit a la recerca d'aliment.
Hiverna des de l'octubre fins al març.
És habitual que s'enrotlli fent una bola quan és atacat pels enemics com la guineu o els gossos.
Altres informacions: Pot viure uns 10 anys, si bé molts eriçons són atropellats pels cotxes
quan travessen les carreteres.
Un altre eriçó que trobem a Catalunya és l'Eriçó africà (Erinaceus algirus), més petit que l'eriçó comú i que viu per sota dels 400 m d'altitud.
Un altre eriçó que trobem a Catalunya és l'Eriçó africà (Erinaceus algirus), més petit que l'eriçó comú i que viu per sota dels 400 m d'altitud.