El Gaig
El Gaig té mida i formes semblants a les de la garsa, i és un ocell típic dels nostres boscos.
El seu nom científic és Garrulus glandarius i prové de la família dels Còrvids, tan mateix com la garsa. En castellà es diu arrendajo, en anglès jay, en francès geai i en alemany eichelhäher .
És una au d'uns 35 cm de llarg i d'uns 175 g, és a dir que és més petita que la garsa.
El gaig es distingeix fàcilment pel plomatge, de tons marrons foscos i rosats i en el qual destaquen les ales i la cua de color negre, el carpó blanc, i, sobretot, un plomall de plomes de color blau metàl·lic que llueix a les ales, difícil de veure quan no vola.
Principalment s'alimenta de balles i fruits, però també pot menjar insectes, ous, petits ocells, larves, ratolins i cucs. Té el costum d'enterrar glans, nous, castanyes i altres fruits del bosc per fer rebost, la qual cosa acaba proporcionant la dispersió vegetal que facilita la reforestació.
Amplament distribuït per tot el nostre país, viu especialment en zones de boscos mixtos, alzinars, rouredes i tot tipus d'arbredes que tinguin matoll abundant, on li agrada romandre semiamagat. També resulta molt comú en parcs i jardins urbans.
El mascle i la femella fan el niu amb branquetes dalt dels arbres.
La femella pon de 3 a 6 ous de color verdós amb taques marronoses i els incuba durant uns 16 dies.
Els pollets resten al niu durant 3 setmanes.
Vola amb lentitud, com si li costés moure les ales. És un animal aeri, però camina fent salts.
Sovint es reuneixen en grups molt sorollosos.
És un ocell força tímid, que costa de veure des de ben a prop, però que abunda als boscos del nostre país.
El gaig és un dels ocells més cridaners del bosc. Escandalós i espantadís, la seva veu és un bram potent i aspre que emet quan s'espanta molt.
Aquí us poso un vídeo on escoltareu el cant del gaig. És el primer que sona:
Diccionari:
És una au d'uns 35 cm de llarg i d'uns 175 g, és a dir que és més petita que la garsa. El gaig es distingeix fàcilment pel plomatge, de tons marrons foscos i rosats i en el qual destaquen les ales i la cua de color negre, el carpó blanc, i, sobretot, un plomall de plomes de color blau metàl·lic que llueix a les ales, difícil de veure quan no vola.
Principalment s'alimenta de balles i fruits, però també pot menjar insectes, ous, petits ocells, larves, ratolins i cucs. Té el costum d'enterrar glans, nous, castanyes i altres fruits del bosc per fer rebost, la qual cosa acaba proporcionant la dispersió vegetal que facilita la reforestació.
Amplament distribuït per tot el nostre país, viu especialment en zones de boscos mixtos, alzinars, rouredes i tot tipus d'arbredes que tinguin matoll abundant, on li agrada romandre semiamagat. També resulta molt comú en parcs i jardins urbans.
El mascle i la femella fan el niu amb branquetes dalt dels arbres.
La femella pon de 3 a 6 ous de color verdós amb taques marronoses i els incuba durant uns 16 dies.
Els pollets resten al niu durant 3 setmanes.
Vola amb lentitud, com si li costés moure les ales. És un animal aeri, però camina fent salts.
Sovint es reuneixen en grups molt sorollosos.
És un ocell força tímid, que costa de veure des de ben a prop, però que abunda als boscos del nostre país.
El gaig és un dels ocells més cridaners del bosc. Escandalós i espantadís, la seva veu és un bram potent i aspre que emet quan s'espanta molt.
Aquí us poso un vídeo on escoltareu el cant del gaig. És el primer que sona:
Diccionari:
- Carpó: Part del sacre en els animals: el quart de baix del pollastre té la cua i el carpó.
- Dispersió: escampall...
- Reforestació: Plantar arbres en un lloc on n'hi havia hagut: estan reforestant la muntanya que es va cremar l'any passat.
- Matoll: Planta o arbust de poca alçada.
- Bram: clam, crit...
