A cobert
El llac està glaçat.
La família de castors és dins el cau.
Amb les branques que han acomulat al fons del riu,
tenen aliment per a tot a l'hivern.
Només han de capbussar-se sota el glaç i agafar-les.
Aquests rosegadors construeixen dics per retenir l'aigua.
Així tenen l'aliment fresc i l'entrada del cau queda sota l'aigua.
Perfecte!
El castor americà viu a l'Amèrica del Nord, en rius amples i d'aigües lentes, vorejats d'arbres.
A l'hivern, fixa les branques al fons del riu amb pedres.
Bones eines
amb una cua ampla i aplanada.
Per treballar la fusta, té moltes eines, com el fuster.
Amb les dents del davant, esmolades, talla les branques.
Després les aguanta entre els incisius i els molars.
Per tenir les "mans" lliures, utilitza la cua com un tamboret.
Els incisius, recoberts d'un esmalt taronja molt dur, li creixen sense parar.
El castor té els ulls petits, una trufa negra i grossa, i uns bigotis curts.
Té l'oïda i l'olfacte molt fins.
La cua està recoberta de falses escates i és una reserva energètica perquè té molt greix.
El castor és molt hàbil amb les potes del davant, que tenen cinc dits amb ungles planes.
Bon nedador
Només li surten de l'aigua el nas i les orelles.
Quan es capbussa tanca els narius perquè no hi entri aigua.
Els pèls llargs es tanquen sobre el subpèl sedós i així no té fred.
Pot estar-se un quart d'hora sota l'aigua.
A l'aigua, la cua del castor funciona com un timó i també
li permet accelerar quan ho necessita.
Quan surt de l'aigua, s'espolsa els llargs pèls mullats.
Ben inflat, el pelatge és càlid com un edredó.
Les potes del darrere tenen ungles dobles, que fa servir per netejar-se el pelatge.
I per dinar,un arbre
Al castor li agraden molt els salzes i els pollancres.
A la primavera menja les fulles tendres, i la resta de l'any, l'escorça.
Per això enrosega el tronc fins que l'arbre cau.
Llavors fuig, però després torna,per tallar-ne les branques.
Triga només mitja hora a rosegar un arbre de 12 cm de diàmetre.
Cava uns canals per poder arribar nedant fins al lloc on tala els arbres.
Els troncs que ha rosegat el castor queden en forma de llapis.
Sovint menja dins l'aigua.
Fa una mena de pasta amb les fulles i, després, trenca les branques pel mig.
Després viuen junts tota la vida.
Cada colònia té el seu territori.
La famella, la cap de família, dirigeix les obres:
El maig, la famella fa fora el mascle i després pareix 3 o 4 cries.
perquè ja s'han menjat totes les reserves que tenien.
Els dics fan que hi hagi aigua tot l'any i que la vegetació creixi.
Els peixos i les aus aquàtiques se'n benecifien,
està controlada, i a Europa és una espècie protegida.
No passeu!
Al febrer,els castors s'aparellen.
Després viuen junts tota la vida.
Els castors el marquen amb un líquit que fa
una olor molt forta, el castori.
Així, els altres castors no hi entren.
De fet cada animal té una olor pròpia que l'identifica.
Cada colònia té el seu territori.
La colònia de castors ocupa un territori més o menys extens,
segons la quantitat d'aliment que hi ha als prats.
El mascle i la famella fan cabrioles abans d'aparellar-se dins de l'aigua.
Una cabana
La famella, la cap de família, dirigeix les obres:
Fan una pila amb branques, fang i pedres.
La plataforma per filtrar l'aigua i un jaç de fulles.
Un forat al sostre permet ventilar el cau.
Després roseguen l'interior de la pila per fer-hi dos nivells:
El castor es fica al cau per una galeria que té l'entrada sota l'aigua.
Tranporta les branques per l'aigua.
Així no pesen tant!
De vegades els caus són a tocar de riba.
Poden tenir diverses sortides.
Els castors fan el cau a la tardor i triguen 1 mes a acabar-lo.
Els petits
El maig, la famella fa fora el mascle i després pareix 3 o 4 cries.
Tenen el cos cobert d'un borrissol espès.
Aviat ja saben nedar, però la mare no els
deixa sortir fins que tenen 3 setmanes.
A finals de juliol, la família es reuneix una altra vegada.
Així que neixen, obren els ulls i comencen a mamar.
La cria mama durant 2 mesos,
però quan té 1 mes ja comença a menjar fulles tendres.
La mare agafa els petits d'un en un i els deixa al terra del cau.
Els cadells són molt juganers i s'enfilen damunt la mare mentre neda.
Que ve el llop
Al principi, la mare vigila de prop els cadells i només els deixa sortir de nit.
Tot d'una, la mare sent que s'acosta un llop.
Per avisar els altres, pica molt fort amb la cua.
Tots els castors es capbussen i el llop es queda amb un pam de nas.
Després ja mengen amb els altres, al matí i al vespre.
El castor fa espetegar la cua plana sobre l'aigua.
Xaf! Sona com un tret.
El llop gris, i també l'ós i la llúdria, són depredadors del castor.
Als Estats Units, els al·ligàtors de vegades l'ataquen.
El dic
Al final de l'estiu, els castors busquen escorces noves,
perquè ja s'han menjat totes les reserves que tenien.
Per poder arribar a altres arbres, els convé fer pujar el nivell de l'aigua.
El pare du branques i acaba de tapar els forats amb fang.
Els altres hi posen pedres.
Per això fan més alt el dic.
Per això fan més alt el dic.
Les primeres branques queden al fons de l'aigua.
Les altres s'hi enganxen al damunt.
Per tal que el dic quedi ben fort, el castor hi posa herba i fang.
El castor aprofita el corrent per transportar les branques pesants.
La riquesa de l'aigua
Els dics fan que hi hagi aigua tot l'any i que la vegetació creixi.Els peixos i les aus aquàtiques se'n benecifien,
i també els cérvols i altres animals que mengen herba.
A la primavera, els castors de 3 anys marxen.
Hauran de buscar un altre territori per viure.
Els castors tenen una funció important perquè regulen el cabal del riu.
Les llúdries i els agrons van als estanys que fan els castors.
Un amic empipador...
Els castors han estat a punt de desaparèixer, perquè l'home n'ha mort milions per la pell i la carn.
Per sort, avui dia la població de castors americans
està controlada, i a Europa és una espècie protegida.
De vegades, però, els castors fan destrosses importants...
Cacera salvatge
Al'edat mitjana es menjava estofat de castor.
També s'utilitzava el castori per a elaborar medicaments.
Fins al segle xix, a l'Amèrica del Nord es
caçaven castors per vendre'n les pells.
Avui dia el nombre de castors que es pot caçar està regulat.
Al Canadà, els caçadors poden caçar un nombre
limitat de castors per les pells.
Al Canadà, els caçadors poden caçar un nombre
limitat de castors per les pells.
Per fi, protegit
Al principi dels segle xx, a Europa quedaven molt pocs castors.
Per això, en diversos països es van repoblar els rius on havien viscut.
Els castors són útils perquè, gràcies als dics, regulen el cabal dels rius.
Però introduir-los en altres regions noves no és
convenient perquè alternarien l'equilibri de l'ecosistema.
Les destrosses
De vegades, els castors causen grans danys perquè fan
malbé arbres fruiters o altres conreus que arriben fins a les vores dels rius.
Potser no s'hi hauria de plantar res, tan a prop dels rius?
Els castors de vegades també inunden els boscos,
però el llot que deixa l'aigua nodreix la terra.
Haurem, doncs, d'aprendre a conviure amb aquest constructor excepcional?
Quan s'ajunten masses castors, talen molt arbres,
per només menjar-se'n l'escorça.
En alguns casos els dics s'han d'obrir perquè inunden camins.
El coipú prové de l'Amèrica del Sud.
A europa se'l criava per aprofitar-ne la pell.
Els exemplars que es van escapar es van instal·lar en llocs poc freds.
té la cua llarga i cilíndrica, gairebé sense pèl, i uns incisius de color ataronjat.
Viu en galeries o cabanes i menja plantes aquàtiques.
Quan s'ajunten masses castors, talen molt arbres,
per només menjar-se'n l'escorça.
En alguns casos els dics s'han d'obrir perquè inunden camins.
Els altres rosegadors aquàtics
La família dels castòrids està formada per dues espècies:
El castor europeu i l'americà.
Juntament amb els esquirols, que són els parents més pròxims,
formen part de l'ordre dels rosegadors.
Tots tenen els incisius de creixement contiu i s'alimenten de vegetals.
N'hi ha que viuen a l'aigua.
Rata mesquera
La rata mesquera prové de l'Amèrica del Nord i s'ha
escampat per tot Europa, llevat dels Alps.
És més grossa que el talpó camerol, però molt més petita que el coipú i el castor.
Menja plantes aquàtiques.
Fa una galeria per reproduir-se però viu en una cabana.
El capibara
El capibara és el rosegador més gran del món.
Té la cua molt curta, de color gris o bru.
Pot arribar a pesar 80 kg.
Viu en petites colònies, en zones pantanoses i
rius d'aigües tranquil·les de l'Amèrica del Sud.
Viu en petites colònies, en zones pantanoses i
rius d'aigües tranquil·les de l'Amèrica del Sud.
Coipú
El coipú prové de l'Amèrica del Sud.
A europa se'l criava per aprofitar-ne la pell.
Els exemplars que es van escapar es van instal·lar en llocs poc freds.
té la cua llarga i cilíndrica, gairebé sense pèl, i uns incisius de color ataronjat.
Viu en galeries o cabanes i menja plantes aquàtiques.
El castor europeu
El castor europeu, o eurasiàtic, és una espècie diferent de l'Americana,
però té comportaments molt semblants.
Normalment no construeix grans caus de troncs,
perquè viu més protegit en una galeria.
L'única diferència és que té menys fills i té el pelatge aspre.
Viu a les regions d'Euràsia, principalment a Rússia.
Tota aquesta informació la he agafat d'un llibre català que es diu:
El castor
El llenyetaire incansable
De l'editorial:
cruïlla
De la col·lecció:
Minizoo
Dirigida per Valérie Tracqui
Jo no he posat les mateixes fotos que el llibre,però si voleu la informació us la deixo:
Fotos de l'agència Bios
Text de Valérie Tracqui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada