Nom científic: Cervuselaphus
Família: Cèrvids
Descripció: Mamíferherbívor de tamany gran; fa uns 160-260 cm de
llargada, 105-150 cm d'alçada i pesa al voltant de 80-140 kg.
El mascle té unes gransbanyesramificades que renova cada anydurant la primavera.
El pelatgeés de color marró rogenc, però a l'hivern agafa tonsgrisos. Té una taca més clara al voltant de la cua.
Té les orellesllargues i la cua curta (10-15 cm).
Les potes sónllargues i primes; acaben en duespeülles.
Té molt bon olfacte, bona oïda i bona vista.
Elscervatellsjoves presenten taques clares disperses que elsajuden a passardesapercebuts.
El mascle té unes gransbanyesramificades que renova cada anydurant la primavera.
El pelatgeés de color marró rogenc, però a l'hivern agafa tonsgrisos. Té una taca més clara al voltant de la cua.
Té les orellesllargues i la cua curta (10-15 cm).
Les potes sónllargues i primes; acaben en duespeülles.
Té molt bon olfacte, bona oïda i bona vista.
Elscervatellsjoves presenten taques clares disperses que elsajuden a passardesapercebuts.
Alimentació:
Menja fulles i herba, tot i que també s'alimenta de glans i de brotsd'arbustos.
Reproducció:
La femella gesta durant 8 mesos i pareix 1 cria que s'anomenacervatell.
El cervatells'alimentanomés de lletdurantuns 3 mesos, fins que japotcomençar a menjar, tot i que encara segueixmamant.
La criaacompanya la mare fins que torni a quedar prenyada al segonany.
El cervatells'alimentanomés de lletdurantuns 3 mesos, fins que japotcomençar a menjar, tot i que encara segueixmamant.
La criaacompanya la mare fins que torni a quedar prenyada al segonany.
Hàbitat:
Elscérvolsviuen en boscosoberts o ambclarianeson hi hagiherba.
Costums:
Acostuma a moure'scap al vespre, la nit i la matinada. Durant el dia descansa.
Les femelles i les sevescries es mouen en ramatsdiferentsalsramatsdelsmascles. Només es retroben durantl'època de l'aparellament.
Elsmasclesvellssónsolitaris i se'n van cap a les partsmésaltes de les muntanyes.
Les femelles i les sevescries es mouen en ramatsdiferentsalsramatsdelsmascles. Només es retroben durantl'època de l'aparellament.
Elsmasclesvellssónsolitaris i se'n van cap a les partsmésaltes de les muntanyes.
Des de moltantic ha estatcaçat en estatsalvatge i va éssereliminat de la majorpartdelsnostresboscos en seglespassats.
Actuament ha esta reintroduït i ésfàcilment observable en alguneszonesdelsPirineus, en el Parc Natural del
Cadí-Moixeró, en la reserva de la Serra del Boumort i en altreszonesmuntanyoses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada