L’isard
Nom científic: Rupicapra pyrenaica.
Família: Bòvids.
Descripció: Mamífer d'aspecte semblant a la cabra que fa uns 70-85 cm d'altura
i uns 100-130 cm de llargada. Pesa entre 30 i 50 kg.
Té la pell recoberta de pèls de color marró groguenc, amb una ratlla més fosca a l'esquena i una franja més clara als costats del coll.
El cap és allargat amb una ampla línia fosca que va des dels ulls fins a la boca.
Té dues banyes petites i primes, amb la punta corbada cap enrera; el mascle les té més gruixudes i més tancades en forma de ganxo.
Les potes són fortes i acaben en unes peülles molt dures que li permeten enfilar-se per les roques amb facilitat. La cua és curta.
Té la pell recoberta de pèls de color marró groguenc, amb una ratlla més fosca a l'esquena i una franja més clara als costats del coll.
El cap és allargat amb una ampla línia fosca que va des dels ulls fins a la boca.
Té dues banyes petites i primes, amb la punta corbada cap enrera; el mascle les té més gruixudes i més tancades en forma de ganxo.
Les potes són fortes i acaben en unes peülles molt dures que li permeten enfilar-se per les roques amb facilitat. La cua és curta.
Alimentació: Menja herba. És un animal remugant.
Reproducció: La femella gesta durant 20
setmanes i pareix una única cria que s'alimenta de llet fins que comença a
menjar.
Hàbitat: Els isards viuen a l'alta muntanya (els Pirineus). Durant l'estiu
pugen als cims més alts i durant l'hivern baixen fins a la vora dels boscos.
Costums: És molt àgil i sovint s'enfila per llocs difícils. Forma ramats,
si bé mascles i femelles van separats. Només es retroben a l'època de
l'aparellament.
Té vista, oïda i olfacte excel·lents, la qual cosa li permet allunyar-se dels perills amb facilitat.
Té vista, oïda i olfacte excel·lents, la qual cosa li permet allunyar-se dels perills amb facilitat.
Altres informacions: L'isard ha estat afectat en els
darrers anys per un virus que ha provocat la mort de molts animals. Això ha fet
que es prenguessin mesures per poder facilitar la conservació i preservació
d’aquesta apreciada espècie del Pirineu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada