L'esquirol

 L'esquirol

Nom científic: Sciurus vulgaris.

Família: Esciúrids.

Descripció: És un mamífer rosegador que fa entre 20 i 25 cm de llarg més 15-20 cm de cua. És de color vermellós a l'estiu i més grisós a l'hivern; és més blanquinós a la panxa.
Té 4 dits a les potes del davant que són més curtes i 5 dits a les del darrera.
Té una cua molt peluda que li serveix per mantenir l'equilibri.

Alimentació: S'alimenta de llavors d'arbres (pinyons, avellanes, glans, nous, castanyes) i també de bolets i fruits del bosc. Els agafa amb les potes del davant, els pela i se'ls menja. També pot menjar ous i petits ocells.

Reproducció: Construeix nius en els arbres i els revesteix de fulles i molsa. La femella gesta 3 o 4 cries durant uns 40 dies. En néixer els petits esquirols tenen els ulls tancats i no tenen pèl; s'alimenten de llet durant unes 5 setmanes.

Hàbitat: Viu als boscos, sobretot de pins, prop de zones amb aigua.

Costums: Quan nota la presència humana fuig amb rapidesa. Quan puja i baixa dels arbres s'agafa a l'escorça amb les seves fortes ungles.
No hiverna; en els dies freds es queda al niu menjant els fruits i les llavors que prèviament ha guardat.
És un fantàstic acròbata i és capaç de saltar de branca en branca i d'arbre en arbre.

Altres informacions: Té el costum d'enterrar fruits i llavors a la tardor per guardar-los per l'hivern. Com que moltes d'aquestes llavors després no les agafa, germinen i donen lloc a nous arbres i arbustos.
Viu entre 5 i 10 anys.

Que és una daina ?

Les daines

Família :
La daina és un animal de la família dels cèrvids.

Descripció :
És un animal molt igual que un cérvol.
És un mamífer herbívor que fa uns 130-160 cm de llargada, uns 80-110 cm d'alçada i pesa al voltant d'uns 50 a uns 80 kg. El mascle té unes grans banyes en forma de pala que acaben en diverses puntes i que renova cada any durant la primavera. El pelatge és de color marró rogenc amb taques blanques com la neu, però a l'hivern agafa tons grisos. La panxa és blanquinosa. Té una taca blanca amb dues línies negres al voltant de la cua, la qual és negra pel damunt i blanca per sota. Té la cua més llarga que el cérvol, podent arribar als 20 cm.
Les potes són llargues, primes i acaben en dues peülles.

Alimentació :
Menja fulles, brots d'arbres, arbustos i també herba.

Reproducció :
Els mascles a la tardor lluiten entre ells emetent uns crits profunds per aparellar-se amb les femelles i marcar el territori.
La femella gesta durant 8 mesos i pareix 1 única cria que resta amagada durant les 3 primeres setmanes. Després la cria acompanya la mare fins al segon any.

Hàbitat :
Viu en boscos de muntanya amb clarianes on hi hagi herba.

Costums :
Acostuma a moure's cap al vespre, la nit i la matinada. Durant el dia descansa amagada entre la vegetació. Les femelles i les seves cries es mouen en ramats diferents que els dels mascles. Només es retroben durant l'època  d'aparellament.

Altres informacions :
Pot viure entre 10 i 20 anys.
Des de molt antic ha estat caçada en estat salvatge i va ser eliminada de la major part dels nostres boscos en segles passats. 
Actualment ha esta reintroduïda en algunes zones dels Pirineus i en el Parc Natural dels
Aiguamolls de l'Empordà. 

El cavall

 

 

 

El cavall

Nom científic: Equus caballus.

Família: Èquids.

Descripció: Mamífer de gran tamany que fa entre 1'5-1'8 m d'alçada i que pot                                                                 arribar a pesar uns 600-1.000 kg.
El cos és fort i musculós. La pell està recoberta de pèls marronosos, grisos, rogencs, blancs o negres segons les races. Té el cap allargat amb 2 ulls grans als costats. Les orelles són petites. Té 40 peces dentals.
Sobre el coll hi té la crinera que penja cap a un costat.
La cua és llarga.
Té les potes llargues i fortes, acabades en un sol dit folrat d'un casc o peülla.
El seu crit s'anomena renill i és agut.

Alimentació: Menja herbes, llavors i cereals. És un animal remugant.

Reproducció: La femella, anomenada euga, gesta durant 11 mesos. Normalment pareix una sola cria, o més rarament dues; les cries s'anomenen poltres.

Hàbitat: Actualment viu en granges o en complexes preparats per a les seves necessitats.
Antigament era un animal salvatge que vivia a les planes de l'Europa central.

Costums: És un animal molt preparat per córrer.

Altres informacions: Pot viure entre 15-20 anys.
Des de molt antic el cavall ha estat utilitzat pels humans com a mitjà de transport, per arrossegar carruatges i com a animal de tir.
També es cria per la seva carn.
Hi ha moltes races de cavalls entre les es troben: el cavall andalús, el cavall àrab, el cavall bretó, el cavall perxeró i els ponis.

 

El cérvol

Nom científic: Cervuselaphus

Família: Cèrvids

Descripció: Mamíferherbívor de tamany gran; fa uns 160-260 cm de llargada, 105-150 cm d'alçada i pesa al voltant de 80-140 kg.
El mascle té unes gransbanyesramificades que renova cada anydurant la primavera.
El pelatgeés de color marró rogenc, però a l'hivern agafa tonsgrisos. Té una taca més clara al voltant de la cua.
Té les orellesllargues i la cua curta (10-15 cm).
Les potes sónllargues i primes; acaben en duespeülles.
Té molt bon olfacte, bona oïda i bona vista.
Elscervatellsjoves presenten taques clares disperses que elsajuden a passardesapercebuts.

Alimentació: Menja fulles i herba, tot i que també s'alimenta de glans i de brotsd'arbustos.

Reproducció: La femella gesta durant 8 mesos i pareix 1 cria que s'anomenacervatell.
El cervatells'alimentanomés de lletdurantuns 3 mesos, fins que japotcomençar a menjar, tot i que encara segueixmamant.
La criaacompanya la mare fins que torni a quedar prenyada al segonany.

Hàbitat: Elscérvolsviuen en boscosoberts o ambclarianeson hi hagiherba.

Costums: Acostuma a moure'scap al vespre, la nit i la matinada. Durant el dia descansa.
Les femelles i les sevescries es mouen en ramatsdiferentsalsramatsdelsmascles. Només es retroben durantl'època de l'aparellament.
Elsmasclesvellssónsolitaris i se'n van cap a les partsmésaltes de les muntanyes.

Altresinformacions:Potviure entre 10 i 20 anys.
Des de moltantic ha estatcaçat en estatsalvatge i va éssereliminat de la majorpartdelsnostresboscos en seglespassats.
Actuament ha esta reintroduït i ésfàcilment observable en alguneszonesdelsPirineus, en el Parc Natural del 
Cadí-Moixeró, en la reserva de la Serra del Boumort i en altreszonesmuntanyoses.