El cigne

El cigne

Nom científic:  Cygnus olor.

Família: Anàtids.

Descripció:  Ocell de color blanc d'uns 140-160 cm de llarg. El bec és vermellós ataronjat i té una protuberància negra molt evident. El coll és llarg i corbat.   El plomatge dels cignes joves és gris i va canviant cap al blanc al llarg dels dos primers anys.              

Alimentació: Menja vegetals i també mol·luscs i insectes aquàtics. Li agrada pasturar en zones  herboses.

Reproducció: El mascle i la femella fan el niu fora de l'aigua amb canyes i herbes. Entre abril i maig la femella pon 8-12 ous de color gris clar, verd clar o blau verdós. Els ous són incubats uns 36 dies per la femella mentre el mascle vigila el territori.
Un cop neixen els pollets van a l'aigua de seguida. Són criats pels dos pares i sovint pugen a l'esquena dels adults.
Comencen a volar cap als 4 o 5 mesos i es queden amb els pares fins a la primavera següent.

Hàbitat: Viu en estat salvatge en algunes zones d'Europa i Àsia en petits llacs o estanys. A l’hivern en aigües marítimes, aiguamolls i zones costaneres.
Actualment se'l pot veure en els estanys de molts parcs urbans, ja que se n'han introduït exemplars domesticats. D'aquests n'hi ha alguns que viuen al riu Segre, prop de Lleida.

Costums: Acostuma a moure's nedant elegància, silenci i tranquil·litat.
Quan nidifica el mascle es mostra agressiu, ja que és molt territorial; si algú s'apropa al niu neda ràpidament sobre l'aigua allargant el coll i batent les ales a la vegada que emet un xiulet sorollós.

Altres informacions: A més a més del cigne mut hi ha el cigne cantaire (Cygnus cygnus), el cigne de coll negre (Cygnus melanocoryphus), el cigne negre (Cygnus atratus), el cigne petit (Cygnus columbianus bewickii), i el cigne trompeta (Cygnus buccinator).

L'isard

L’isard

Nom científic:  Rupicapra pyrenaica.

Família: Bòvids.

Descripció: Mamífer d'aspecte semblant a la cabra que fa uns 70-85 cm d'altura i uns 100-130 cm de llargada. Pesa entre 30 i 50 kg.
Té la pell recoberta de pèls de color marró groguenc, amb una ratlla més fosca a l'esquena i una franja més clara als costats del coll.
El cap és allargat amb una ampla línia fosca que va des dels ulls fins a la boca.
Té dues banyes petites i primes, amb la punta corbada cap enrera; el mascle les té més gruixudes i més tancades en forma de ganxo.
Les potes són fortes i acaben en unes peülles molt dures que li permeten enfilar-se per les roques amb facilitat. La cua és curta.

Alimentació: Menja herba. És un animal remugant.

Reproducció:  La femella gesta durant 20 setmanes i pareix una única cria que s'alimenta de llet fins que comença a menjar.

Hàbitat: Els isards viuen a l'alta muntanya (els Pirineus). Durant l'estiu pugen als cims més alts i durant l'hivern baixen fins a la vora dels boscos.

Costums: És molt àgil i sovint s'enfila per llocs difícils. Forma ramats, si bé mascles i femelles van separats. Només es retroben a l'època de l'aparellament.
Té vista, oïda i olfacte excel·lents, la qual cosa li permet allunyar-se dels perills amb facilitat.

Altres informacions: L'isard ha estat afectat en els darrers anys per un virus que ha provocat la mort de molts animals. Això ha fet que es prenguessin mesures per poder facilitar la conservació i preservació d’aquesta apreciada espècie del Pirineu.

L'aquarium de Barcelona

Aquest vídeo és de l'aquarium de Barcelona.

 Mireu quants animals marítims!