El cavall

 

 

 

El cavall

Nom científic: Equus caballus.

Família: Èquids.

Descripció: Mamífer de gran tamany que fa entre 1'5-1'8 m d'alçada i que pot                                                                 arribar a pesar uns 600-1.000 kg.
El cos és fort i musculós. La pell està recoberta de pèls marronosos, grisos, rogencs, blancs o negres segons les races. Té el cap allargat amb 2 ulls grans als costats. Les orelles són petites. Té 40 peces dentals.
Sobre el coll hi té la crinera que penja cap a un costat.
La cua és llarga.
Té les potes llargues i fortes, acabades en un sol dit folrat d'un casc o peülla.
El seu crit s'anomena renill i és agut.

Alimentació: Menja herbes, llavors i cereals. És un animal remugant.

Reproducció: La femella, anomenada euga, gesta durant 11 mesos. Normalment pareix una sola cria, o més rarament dues; les cries s'anomenen poltres.

Hàbitat: Actualment viu en granges o en complexes preparats per a les seves necessitats.
Antigament era un animal salvatge que vivia a les planes de l'Europa central.

Costums: És un animal molt preparat per córrer.

Altres informacions: Pot viure entre 15-20 anys.
Des de molt antic el cavall ha estat utilitzat pels humans com a mitjà de transport, per arrossegar carruatges i com a animal de tir.
També es cria per la seva carn.
Hi ha moltes races de cavalls entre les es troben: el cavall andalús, el cavall àrab, el cavall bretó, el cavall perxeró i els ponis.

 

El cérvol

Nom científic: Cervuselaphus

Família: Cèrvids

Descripció: Mamíferherbívor de tamany gran; fa uns 160-260 cm de llargada, 105-150 cm d'alçada i pesa al voltant de 80-140 kg.
El mascle té unes gransbanyesramificades que renova cada anydurant la primavera.
El pelatgeés de color marró rogenc, però a l'hivern agafa tonsgrisos. Té una taca més clara al voltant de la cua.
Té les orellesllargues i la cua curta (10-15 cm).
Les potes sónllargues i primes; acaben en duespeülles.
Té molt bon olfacte, bona oïda i bona vista.
Elscervatellsjoves presenten taques clares disperses que elsajuden a passardesapercebuts.

Alimentació: Menja fulles i herba, tot i que també s'alimenta de glans i de brotsd'arbustos.

Reproducció: La femella gesta durant 8 mesos i pareix 1 cria que s'anomenacervatell.
El cervatells'alimentanomés de lletdurantuns 3 mesos, fins que japotcomençar a menjar, tot i que encara segueixmamant.
La criaacompanya la mare fins que torni a quedar prenyada al segonany.

Hàbitat: Elscérvolsviuen en boscosoberts o ambclarianeson hi hagiherba.

Costums: Acostuma a moure'scap al vespre, la nit i la matinada. Durant el dia descansa.
Les femelles i les sevescries es mouen en ramatsdiferentsalsramatsdelsmascles. Només es retroben durantl'època de l'aparellament.
Elsmasclesvellssónsolitaris i se'n van cap a les partsmésaltes de les muntanyes.

Altresinformacions:Potviure entre 10 i 20 anys.
Des de moltantic ha estatcaçat en estatsalvatge i va éssereliminat de la majorpartdelsnostresboscos en seglespassats.
Actuament ha esta reintroduït i ésfàcilment observable en alguneszonesdelsPirineus, en el Parc Natural del 
Cadí-Moixeró, en la reserva de la Serra del Boumort i en altreszonesmuntanyoses.

                                                                

L'eriçó comú

Nom científic: Erinaceus europaeus.

Família: Erinacèids.

Descripció: Mamífer que fa 23-30 cm de llarg, de color marró grisós, amb el musell fosc.
Té orelles petites i potes curtes amb ungles grans.
Tot el dors està recobert de pues fortes i gruixudes que fan 2-3 cm de llarg.
La part de sota està recoberta de pèl fosc.

Alimentació: Caça i menja insectes i les seves larves, miriàpodes, cargols, llimacs, cucs de terra i fins i tot s'atreveix amb granotes, ratolins, sargantanes, colobres i escurçons. Aquesta dieta es complementa amb ous i pollets d'ocells que nien al terra, glans, baies i altres fruits.

Reproducció: Després de l'aparellament la femella gesta durant 5 setmanes. Les cries neixen sense pèls i amb les pues molt toves. S'alimenten de llet durant unes 5 setmanes i assoleixen l'estat adult cap a l'any de vida.

Hàbitat: Viu als boscos, però també se'l troba pels camps de conreu.

Costums: De dia descansa amagat sota fulles, pedres o entre la vegetació arbustiva.
Surt per la nit a la recerca d'aliment.
Hiverna des de l'octubre fins al març.
És habitual que s'enrotlli fent una bola quan és atacat pels enemics com la guineu o els gossos.

Altres informacions: Pot viure uns 10 anys, si bé molts eriçons són atropellats pels cotxes quan travessen les carreteres.
Un altre eriçó que trobem a Catalunya és l'Eriçó africà (Erinaceus algirus), més petit que l'eriçó comú i que viu per sota dels 400 m d'altitud.

                                             

La història de la Gabriella, en Sydney i la Matilda, uns gossos abandonats

La història d'en Faith, un gos abandonat

La història d'en Watson, un gos abandonat

La hitòria de Sky i Apollo, uns gossos abandonats