L'Oriol
Sense cap mena de dubte, l’oriol és un dels ocells més espectaculars dels que ens visiten a l’estiu.
El seu nom científic és Oriolus oriolus i pertany a la família dels Oriòlids.
És una au d'uns 23 cm de llarg i uns 70 grams. L'Oriol és un ocell d'estampa estilitzada. El seu plomatge li dóna un aspecte d'ocell exòtic, ja que els mascles són de color groc cridaner, amb la cua i les ales de color negre atzabeja i el bec de color rosat. Les femelles són més tènues i verdoses, però no menys boniques. Les ales i la cua són marronoses amb tonalitats
grogues menys intenses que les del mascle. Els joves tenen un característic color verd llimona.
Viatja durant la nit, i durant el dia s'alimenta. Menja principalment insectes i fruita. Li agraden molt les figues i les cireres, però també menja papallones, orugues i aranyes.
Passa els hiverns a l´Àfrica i ve a l´abril i es queda fins l'agost o el setembre.
És exclusivament arborícola, la qual cosa vol dir que es passa la vida d'arbre en arbre, i acostuma a escollir boscos oberts propers a pobles, rius i camps de conreu, amb arbres alts (pollancres, àlbers i altres). Per
desgràcia per als aficionats als ocells, els hàbits d’aquesta espècie tan
atractiva la fan molt cara de veure. Durant la primavera i l’estiu, l’oriol sol
estar-se a dalt de tot dels arbres més alts, on busca els insectes dels quals s’alimenta.
Només amb uns bons prismàtics i una
bona dosi de paciència podrem tenir el gust de contemplar-lo. A mitjans i finals
d’estiu passa a una dieta vegetariana i és més fàcil veure’l cercant fruita a dalt
de cirerers, pomeres, esbarzers o figueres.
A finals de
maig les parelles d’oriols comencen a fer el niu. El mascle ajuda en
el transport
de material, però la femella és l’encarregada de l‘obra, una tasca complexa que
executa amb la paciència i habilitat del millor artesà. Els nius de l'oriol són uns dels més elaborats del bosc que consisteixen en un cistell trenat amb material vegetal que penja d'una branca. Realment la femella és una gran teixidora!
En aquesta mateixa època la femella pon de 3 a 4 ous de color blanc, lleugerament tacats
de marró porpra; els dos adults els incuben durant
dues setmanes. Les cries són capaces de volar al cap
de 15 dies i deixen el niu.
L’oriol és un ocell extremadament agressiu: s’encara
amb valentia i determinació a qualsevol au, per grossa que sigui, que gosi acostar-se
al seu niu, i tant garses com corbs o aligots fugen espantats davant el
desplegament de crits i escarafalls que el petit enemic els dedica. Vist això,
no ens ha de sorprendre que en alguns llocs s’apliqui la frase feta «renega com
un oriol» a les persones que parlen i reneguen amb estridència.
Molt espantadís i esquerp, sol ser reconegut pel cant. En les albades de primavera, l'oriol saluda el nou dia amb una de les melodies més belles dels nostres boscos; es tracta d'una tornada aflautada i curta que repeteix una vegada i una altra fins ben enllà del matí.
Aquí us poso un vídeo on escoltareu el cant de l'oriol:
Diccionari:
- Atzabeja: Varietat de carbó
- Porpra: Púrpura
- Escarafalls: Esgarrifalls
- Albades: Matinades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada